A) Escolaritzar-los a les escoles públiques.
Aquests centres estan força massificats i imparteixen classes pel matí o per la tarda (jornades de 4 hores diàries), fet que provoca que els nens tinguin mig dia lliure, i per tant la presència de nens pel carrer és molt freqüent, amb el que això comporta, ja que les families treballen a les "maquiles" on fan llargues jornades laborals que impedeixen la presència de familiars a les cases. D'altra banda els nivells educatius no són sempre com es desitjaria per la presència a l'aula de problemes que van més enllà del fet acadèmic (violència, drogues, abandonament familiar, agressivitat i manca de recursos als centres). En aquest vídeo veiem com els pares d'una escola clausuren l'escola dels seus fills per reclamar que l'Estat pagui els sous als mestres i doni recursos al col·legi.
B) Inscriure'ls en una escola privada.
Aquesta opció garanteix la qualitat educativa i la permanència de matí i de tarda a l'escola, però no són molts els qui poden pagar les quotes escolars, que oscil·len entre 300 i 400 euros al mes.
C) Estudiar en una escola als Estats Units.
Molts nens són fills de famílies que ha estat deportades dels Estats Units, però els seus fills van néixer en aquell país i per tant poden realitzar allí els seus estudis, al preu d'haver de passar cada dia la frontera, d'anada i de tornada. Amb això garanteixen la qualitat dels estudis dels seus fills i l'obtenció de titulació nord-americana, que algun dia els pots ser de gran utilitat. En aquest vídeo podem veure un exemple de nens que viuen a Mexicali però estudien a Caléxico.
D) I si bé el problema ja es va superant, encara queden nens i nenes que no van a l'escola, especialment als barris dels afores, de pobresa extrema, perquè ningú no els porta al col·legi.
E) L'institut Calasanz dels escolapis de Mexicali és una opció valenta que vol oferir el millor de cadascun dels models escolars. És a dir: una escola de qualitat, amb horari escolar complert, de 8 a 1 i de 3 a 5.30, i a un preu assequible a les famílies d'ingressos baixos molt baixos. De fet, l'escola està situada a un barri popular de classe baixa de Mexicali, i el preu que paguen és de 5 dòlars al més (i hi ha famílies que no ho poden pagar).
Per mantenir-se ja podeu imaginar els esforços que fan els escolapis de Les Califòrnies, tant a Mèxic com a EUA, per aconseguir donants. Ara per ara se'n van sortint amb aquesta escola de qualitat pels més pobres.
Si vols donar un cop de mà, fes clic aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada