Avui hem passat una altra vegada la frontera. Ja la vàrem passar de Los Ángeles a Tijuana, i potser vàrem trigar 5 minuts. Sortir d'EUA en direcció Mèxic, per la frontera entre les ciutats de Sant Diego i Tijuana, és ben senzill.
A l'inrevés ja és una altra cosa. Diuen que és la frontera mes creuada del món. amb un trànsit de 13 milions de cotxes anuals, i 34 milions de persones. Si fem la divisió, ens surt que 35.616 cotxes que transporten unes 90.000 persones cada dia. Si el dia és tranquil, potser trigues una hora a passar, però com hi hagi alguna recerca de tràfic il·legal (de persones, armes o drogues) pots trigar 5 o més hores en entrar als Estats Units.
Cada cotxe passa per un inspector que revisa els documents, però com trobin una mínima irregularitat o senzillament sospitin d'algú o d'alguna cosa., et posen un paper al parabrises i llavors has de passar una segona revisíó, i això és una bona estona més.
 |
| L'escolapi Dani Velazquez amb els nostres documents |
I ja que el pas és vent lent i les cues assegurades, s'ha creat tot un món al costat Mexicà de la frontera. Un munt de persones venen tota mena d'objectes: ventiladors, ordinadors, rellotges, telèfons, aliments i begudes, tabac, vins, roba, catifes, joguines, productes de farmàcia.... Aquí teniu unes poques fotos fetes aquest matí mentre esperàvem
A què és degut tot aquest moviment? Mirem algunes fotos del centre de Tijuana i de la zona propera a la frontera. i potser en traiem l'entrellat.
Hi trobem gran quantitat de supermercats, joieries, dentistes, clíniques.....
Molts dels qui travessen la frontera són nord americans que entren a Tijuana per comprar productes o rebre serveis mèdics que els hi resulten molt més bé de preu i de igual qualitat que al seu país. Aquí uns exemples en dòlars
Aquesta, doncs, és una de les raons per les que tanta gent passa la frontera.
Un altre grup grup de persones que passen cada dia, són els treballadors. Es calcula que són uns 24.000 diaris, Persones que tenen la seva residència a Mèxic però que treballen als EUA, i s'hi desplacen diàriament. La raó és ben senzilla. El salari net mensual mexicà és de 514,64 dòlars, i als estats units, per la mateixa feina conbren prop dels 3000$ mensuals. Aquest col·lectiu és el que fa les primeres cues del matí amb els seus cotxes, cap a les 5 del matí, i treballen a les ciutats properes a EUA (San Diego, Los Ángeles, etc.) I en què treballen al nord de la frontera?
 |
| *Extret de "Perfil de los trabajadores transfronterizos" Tijuana 1998. Catalina Amuedo |
Entre els mexicans que passen diàriament la frontera hi ha un grup que, com a educadors, ens pot cridar l'atenció: els escolars. Els pares mexicans que s'ho poden permetre, envien els seus fills a estudiar a escoles nord americanes properes a la frontera. Un cas evident el trobem a la escola parroquial en que col·laboren els escolapis a Caléxico, a tocar de Mexicali (on hi ha una altre pas fronterer), on el 80% dels alumnes viuen a Mèxic.
Passa quelcom similar amb els universitaris. Alguns nord americans estudien a univesitats de Tijuana pel l'alt preu de les taxes d'EUA, però també hi ha univesitaris de Tijuana que estudien a EUA.
Llegim al New York Times la situació dels universitaris mexicans que estudien a EUA:
Tijuana, Baja California. 5 AM. Martha sale de su casa en la madrugada. Todavía en la oscuridad hace fila para esperar el autobús y comenzar su travesía de 3 horas. Está lista para cruzar la frontera como hace todos los días.
Ella luce diferente a la mayoría de quienes van en el camión. No es una jornalera, ni lleva sombrero, no parece campesina. Es una estudiante estadounidense que vive en Tijuana, “TJ” como le dicen cariñosamente, para abatir los costos de vida del otro lado de la frontera. Les llaman “los transfronterizos”.
Como ella, docenas de otros estudiantes de preparatoria hacen el mismo ritual a diario. Esperan, mezclados entre la larga fila de quienes a diario esperan cruzar en San Ysidro, uno de los puntos donde más gente pasa la frontera. A veces, hasta 16 mil por día.
Luego de cruzar la frontera, Martha aún tiene que tomar otro transporte para llegara a su preparatoria. Las clases comienzan a las 8 AM en punto y espera que el oficial de inmigración no tarde para poder llegar puntual a su escuela en el Distrito de Chula Vista.
Como la de Martha hay muchas más historias. Algunos se levantan a las 3 AM para comenzar su día. Otros, unos minutos más tarde gracias a que su madre se levanta a las 2 AM para apartar lugar en la fila de migración.
Para algunos de sus maestros pueden ser una plaga; para otros, son dignos de admiración. Cuando Martha llega unos minutos tarde a su clase, su maestro de historia la deja pasar sin problema porque sabe su situación. Con otros es mejor que no se enteren porque podrían acusarlos y serían expulsados.
Quedarse dormido por la travesía y por las pocas horas de sueño también es un problema: “Aunque hay algunos maestros que se enojan muchísimo, sabes que son la clase de maestros a la que no les cuentas que eres transfronterizo”, cuenta Martha.
Algunos consejeros escolares aprecian mucho a estos estudiantes y creen que en su momento se volverán líderes, pues “saben exactamente qué quieren y cómo lo quieren… no es el tipo de persona que termina trabajando en un Jack in the Box, sino son gente que busca y encuentra”.
I al diari La Jornada de Baja California, llegim d'un universitari nord americà que estudia a Tijuana:
Segurament trobaríem altres raons per passar la frontera freqüentment. Ja veieu que aquesta frontera és tot un món. Avui hi hem fet cua, érem 4 dels 90 mil que passaran avui. Fins l'any vinent encara han de passar-hi 33.999.996.
Un altre dia us escriurem sobre els qui passen, però no per aquesta via.
Demà arriben els altres 4 membres de la colla. Avui els han retratat sortint de Barcelona. Bon viatge, companys, i fins demà.
 |
| Anna, Josefina, Jose i Ramon |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada