El Blog

divendres, 2 de març de 2018

Camí de Mexicali a Tijuana

Ahir a la tarda arribàvem a Tijuana, provinents de Mexicali. A mig camí es passa per una zona desèrtica amb unes pedres ben curioses. És La Rumorosa.


És com si algú s'hagués entretingut a posar pedretes (millor dit, pedrotes)  una sobre l'altra, durant infinitat de quilòmetres, i al fons el desert que separa Mexicali de Tijuana.  No ens vàrem poder estar d'aturar-nos per fer-nos alguna foto.



La tropa dels catalans, amb tres escolapis: el Dani Velázquez,(rosa) l'Hilario Flores (negre) i el  Carlos Rojas (blanc)

I en mig d'aquest desert, et vénen unes sensacions com si estiguessis en un paisatge lunar o en un altre món. I de fet sí que hi estem. Estem descobrint un altre món escolapi. No ens és desconegut, perquè compartim els mateixos valors que l'Escola Pia promou arreu, però amb altres activitats i sobre tot amb altres realitats. Estem contents de poder estar aquí, i ens endurem més, molt més, que no pas deixarem o podrem col·laborar posteriorment, però l'opció pels pobres, per les perifèries, pels migrants i els seus fills, pels nens i nenes de carrer que hem vist aquí i a Los Ángeles, ens fan adonar-nos de lo increïblement compromesos que estan aquest religiosos i tots els seus col·laboradors. I per a nosaltres és una lliçó de vida que no té preu.

Avançada la tarda ens hem reunit amb l'Equip que coordina els Hogares Calassanç de Tijuana (HOCATI) amb l'escolapi Jaime Núñez, al davant. Potser des de les Fundacions hi reconeixeu algú més a la foto! 
De moment us deixem una foto de la reunió. Demà visitarem les tres llars.


I en sortir de la reunió hem gaudit d'una nit fresca i clara, i hem fet unes fotos des del terrat de la comunitat escolàpia. I ja hi tornem: els potents focos que hi veureu, són dels EUA, il·luminant el mur perquè ningú aprofiti la foscor de la nit per fer el pas.




Bona nit a tothom, demà us explicarem més,



Cap comentari:

Publica un comentari