El Blog

divendres, 2 de març de 2018

Parròquia de Fàtima de Tijuana ... "y su salón"

Aquest dijous a la tarda hem arribat a Tijuana des de Mexicali. Són 183 km en paral·lel a la muralla de la frontera, que és una línia recta traçada amb un regle sobre el mapa. La muralla entra al mar, no fos cas que algú intentés entrar als USA nadant.




Tijuana és la capital més occidental d'Amèrica Llatina, potser per això se l'anomena "La Esquina de los latinos". La població censada s'acosta als 2 milions d'habitants. i a diferència de Mexicali, extremadament calorosa, Tijuana té el termòstat de l'oceà Pacífic que fa que les temperatures siguin més suaus i agradables. Tradicionalment ha estat el lloc de pas més freqüentat per anar als EUA, però en els darrers anys la frontera s'ha proveït de càmeres, gossos, detectors de moviment, alarmes tèrmiques, vigilància satel·lital,  i qui sap quantes coses més, que fan difícil poder passar per aquest costat, si bé a cada mesura del govern nord-americà, els narcotraficants i els "coyotes" (guies que passen els emigrants cap al nord a canvi de diners) creen noves estratègies de pas. Essencialment aquesta frontera és testimoni de tres tràfics il·legals: de drogues i de persones cap a EUA, i d'armes d'EUA cap a Mèxic, i tota la tecnologia de la policia fronterera no està aturant ni el que puja ni el que baixa. Algú escrivia fa poc "La creatividad es lo único que el muro no puede detener"
Pel pas de drogues els narcotraficants, darrerament han fet servir drons, narcotúnels i, malauradament, adolescents, ja que aquests són posats en llibertat i repatriats ràpidament per ser menors. Pel tràfic d'armament dels EUA cap a Mèxic, és molt més senzill: es guarda al maleter i es passa la frontera, ja que en sentit sud, ningú no és registrat per "La Migra" (policia de migració).


Ja que hem arribat aviat a Tijuana, els escolapis ens han ensenyat una sala multisala. Pel nom podria semblar que parlem d'un cinema, però no, es tracta senzillament d'una sala que té la Parròquia de Fàtima, al costat de la comunitat dels escolapis, que fa mil i una funcions al barri. Potser per la manca d'entitats socials o associatives a la "colonia México", al capdamunt de tot d'una de les "canyades", en un barri ben popular des d'on es divisa tota la ciutat, la parròquia i la seva sala, fa tot tipus de servei.

Al "salón" de la parròquia es fa de tot: menjador popular infantil, sala de catequesi, sessions d'alcohòlics anònims, espai per a tallers, casal d'estiu, sala de balls, escuela de tareas, reunions de veïns.... era tant l'ús que en feien que el rector de la parròquia, l'escolapi Cruz Garcia, va aconseguir una subvenció per poder-la enrajolar i obrir una cuina i fer-ne un espai més acollidor. Un cop feta la obra, la "sala" va passar a ser "Salón Calasanz", per a gaudi de tots els veïns.


Aquesta forma de fer, aquest estil de parròquia, és el que moltes vegades trobem a faltar a casa nostra. Davant d'un problema, una resposta. Que no hi ha sala on fer una reunió veïnal? La parròquia obre les portes. Que els avis no tenen on reunir-se per xerrar? El Salón Calasanz els acull. que vénen les festes nacionals? Sala de ball per a tothom. Que hi ha nens al barri que no poden dinar? El rector de la parròquia es posa el davantal i obre el Salón com a menjador a migdia, i els escolapis joves fan de cambrers.

L'escolapi Juan A. Rodríguez de cambrer, el rector, Cruz Garcia de cuiner, i els nens de la colonia, a dinar al Salón Calasanz
Des de la parròquia i el Salón Calasanz, es dinamitzen moltes altres activitats, La comunitat és la casa de formació dels escolapis joves, i formació no és només estudi, és també acció. Per aquest motiu organitzen les catequesis, el menjador per a infants, 11 casals d'estiu anomenats "Verano Feliz", Escuelita de Tareas, l'animació de la Capella "Cristo Rey" al capdamunt del barri, i un llarg etcètera.  En definitiva un no-parar, que com ells diuen, amb tota naturalitat, "es nuestra forma de vivir el Evangelio".
La parròquia de Fàtima, el Salón Calasanz i els escolapis de Tijuana desprenen alegria, senzillesa i esperit de servei. Forma de fer que els fa contagiosos. No és d'estranyar que siguin capaços de dinamitzar tantes accions al barri, i que fos aquí que, un dia, trobessin nens i nenes que dormien al ras, i la resposta fos cedir la rectoria parroquial per iniciar un nou projecte: l'Hogar Calasanz de Tijuana-HOCATI. Gràcies Escolapis de Tijuana, parròquia de Fàtima i Salón Calasanz. Ens heu fet tant de bé! No us ho podeu pas pensar.

Fent clic a la foto podràs accedir a l'àlbum de fotos de la parròquia



I per acabar, nosaltres no ens hem pogut estar de fer ús del "Salón". Un brindis per tots els amics de Tijuana, de Les Califòrnies i de Catalunya. Salut !

I la darrera de la parròquia. Fa uns dies el rector, Cruz Garcia, va rebre unes mares que per motius laborals i familiars no tenien amb qui deixar les seus fills. Cap problema!  Ja han obert una guarderia a una sala de la parròquia. Aquí el vídeo dels nens jugant amb l'Hilario, escolapi i amb nosaltres!



Cap comentari:

Publica un comentari