Visitem l'Hocati.

Els Hogares Calasanz  de Tijuana (HOCATI) van néixer l'any 1974 com a resposta dels escolapis de d'aquesta ciutat als nens i nenes del carrer.
Abans de presentar-vos l'Hocati, volem fer un parèntesi, per conèixer una mica millor la situació de la infància a Tijuana i a Mèxic en general, per entendre les raons que deixen els nens al carrer.

Era freqüent (potser ara una mica menys) veure nens i nenes que es passen el dia pel carrer, ja que l'escola només és al matí o a la tarda, i  no tenen ningú a casa perquè les jornades laborals a les "maquiladoras" són molt extenses i mal pagades. Per tant a "casa" només hi anaven per dormir.
El web "Maquiladoras: explotación y resistencia", indica quina és la problemàtica. I al Web "Que suene la calle", hi llegim:

Tijuana, como en muchos otros aspectos es un lugar donde se condensa este problema, donde la fuerte migración se acentúa porque aquí hay más trabajo, la posibilidad de cruzar a Estados Unidos, la búsqueda de oportunidades o algún pariente resultan atractivas para jóvenes y niños que se enfrentan con situaciones familiares desastrosas y deciden huir, porque cualquier cosa parece mejor que eso.
Muchos de los niños que huyen de su casa caen presas de la prostitución, las drogas o el alcohol luchando entre la delincuencia y la rehabilitación en búsqueda de una vida tranquila, que al final es lo que buscamos todos.

Però hi ha casos en què la situació és francament greu. Per exemple quan romandre a casa pot posar en risc la integritat del nen/a o bé quan els pares l'han fet fora de la casa per la raó que sigui. També n'hi ha que han estat abandonats o s'han separat de la família en creuar la frontera il·legalment, o els qui arriben sols des de Centreamèrica fugint de les amenaces de les "pandilles".

Llegint l'informe fet a Mèxic per UNICEF i el  "Consejo nacional para prevenir la discriminación 2010" trobem les següents dades sobre la població infantil  (28,9%):

No volem atipar-vos de dades o casos, però creiem que aquesta informació ens ajuda a entendre la realitat de la que estem parlant.

I què és Hocati?

Deixem que ens ho expliquin ells mateixos en aquest vídeo:

 Es un projecte que té per finalitat oferir als nens i nenes de carrer una llar on refer la serva vida. En concret tenen tres cases, una pels petits de 0 a 7 anys, una pels mitjans de 8 a 12 i una pels adolescents i joves de 13 endavant.
Us les ensenyem:

Hocati 1 , a la colònia Juárez (pels petits)

Hocati 2, que és una casa cedida per les Mares Escolàpies de Tijuana (pels mitjans)

Hocati 3, que va ser la primera casa, i seria la rectoria de la parròquia de Fàtima.(pels grans)

¿ Hocati 4 ?  Fa uns mesos els escolapis varen rebre en herència aquesta casa, força feta malbé per dins. Calen uns quants diners per adequar-la que ara no tenen. També han parlat de la possibilitat d'obrir-hi un casal pels joves "pandilleros" del barri; això seria una nova àrea d'acció. Ja veurem! Sigui el que sigui, segur que serà una obra tan meravellosa com la que ara fan.

Moltes coses d'aquestes llars ens han cridat l'atenció i algunes molt especialment.....

• A les llars sempre hi ha una presència estable d'adults, a qui els nens anomenen "tíos" i "tías". No són treballadors a sou o funcionaris. Són persones que viuen a la llar com a casa seva. Això permet crear un autèntic ambient familiar. A més hi ha voluntaris que col·laboren en algunes tasques i equip de personal professional que fa l'acompanyament que calgui dels nois.

• La neteja de la casa i l'ordre de les habitacions, així com el fregar plats, ajudar a la cuina, netejar serveis, etc... va a càrrec dels nois i noies amb l'ajuda dels voluntaris, i hem de dir que ho mantenen tot molt net. Vegeu fotos

I aquí una foto que vàrem fer de la cartellera de serveis a una de les llars.

• L'ambient serè i dialogant que hi ha a les cases, entre els nois i noies, amb una autèntic clima familiar, que hem constatat en la celebració joiosa que fan quan celebren l'aniversari d'algun dels nois/es, o en les fotos que ens han ensenyat de les festes de Nadal i de les vancances que fan junts a l'estiu,

• El fet que les cases siguin mixtes. La majoria d'institucions d'acollida separa els nois de les noies, en llars diferenciades. Els escolapis van començar així, però no van durar no tres mesos, ja que al 4t mes de funcionament, allà l'any 1974, la policia els va portar dos germans, un nen i una nena, i ja els hi va semblar prou dur el que els estava passant com per separar els dos germans. I des d'aleshores totes les llars són mixtes, como ho són les famílies.

• La passió que tenen els de l'HOCATI per la lectura. De debò, entrar en una llar d'infants i trobar-se'ls tots concentrats en el que estan llegint, al menys a nosaltres, ens ha deixat emocionats i boca-badats.

• Potser el que més ens ha sorprès, i creiem que és un indicador objectiu de la feina que fa a l'HOCATI, és que la majoria dels nois i noies, acaben realitzant estudis universitaris. 

Hem pogut parlar una estona amb els educadors i "tíos y tías" de la llar, que ens han explicat el seu dia a dia, els esforços que fan per aconseguir subvencions, i la il·lusió amb que parlen dels seus fills adoptius: els nens i nenes de l'Hocati.

Visitant i xerrant amb els "tíos y tías" de l'Hocati 1

I ara parlant amb els nens i nenes d'Hocati 1, els petits

Dialogant amb l'Equip Directiu d'Hocati. 

A l'Hocati 3, amb els adolescents

Nens de l'Hocati amb l'escolapi Cruz García

Petits de l'Hocati 1 amb l'escolapi Daniel Velázquez

Els nens i els tíos de l'Hocati, amb el director, l'escolapi Jaime Núñez, rebent el donatiu d'una empresa

Els nens de l'Hocati 2 en un taller de pastisseria

"Tíos i Ties" de l'Hocati 1, després de pintar la casa com a voluntaris

I fent clic aquí, accedireu a l'àlbum de fotos de l'Hocati

Acabem deixant-vos un vídeo del director dels HOCATI, l'escolapi Jaime Núñez, que ens explica els objectius i funcionament de les llars, i us recordem que si voleu ajudar aquesta institució personalment o fent un donatiu, feu clic aquí

.