El Blog

dijous, 5 d’abril de 2018

dimarts, 3 d’abril de 2018

Reflexions en veu alta... José Martín

El retorn a l’essència…
Un viatge de només set dies i tots set amb un sentiment de càrrega emocional de molt més temps. Són molts els detalls, les emocions i el sentiment d’estar contínuament rebent i aprenent que no pas el que vàrem poder aportar, i tenir la sensació de tastar de forma molt concentrada, l’essència calassància.

Encara em sorprèn la facilitat de la gent d’obrir el cor i compartir veritable vida amb una facilitat que espanta, des de la nostra experiència del mal anomenat primer món. Sota aquesta mirada, em plantejo si no som nosaltres els qui anem tres passes enrere. Ens porten avantatge en autonomia i els propis alumnes, nens i nenes de 9 i 10 anys anys, esdevenen veritables mestres dels seus companys més petits. D’això a Catalunya en diem “aprenentatge entre iguals”, la base de l’educació emocional i del Summem, que aquí es respira d’una forma tan clara i senzilla com potent a las escuelitas de tareas en Mexicalli i Tijuana.

Tot plegat un projecte que aporta els infants autonomia, responsabilitat, capacitat crítica i un compromís profund amb la seva comunitat que els permet somiar, i en molts casos fer realitat, un futur millor que els tregui del cercle de pobresa i violència que els envolta.

Hem volgut recollir algunes de les frases o sentiments viscuts amb els nostres germans i germanes mexicans. Penso que són el millor testimoni de la nostra vivència i que demostren la potencialitat d’un agermanament on Catalunya i les Califòrnies poden aprofitar-se’n del millor de cada realitat, i esdevenir millors en molts sentits. Una experiència que exemplificaria l’esperit del passat Congrés Mundial Escolapi per fer realitat el contacte entre Països, creant xarxa entre realitats escolàpies per aprendre JUNTS.


Frases recollides de pares, mares, tíos, tias, coordinacions i nens i nenes amb les que vàrem compartir moments molt especials. Gràcies a tots i a totes i també els meus companys i companyes de viatge, amb els que hem acabat fent un vincle molt especial pels moments viscuts. A les nostres aules practiquem els DEIS amb els nostres alumnes en franges determinades...aquí tenen la sort de viure-les a temps complert!

“Regañar a unos padres porque los queremos Y NOS IMPORTAN SUS HIJOS.”
“Apreciar una camiseta porque me reconoce como maestrillo”
“Entrar en nuestro Instituto Jose de Calasanz sintiendo seguridad y cariño, donde en la periferia mataron a un exalumno de cachiverano.”
“Sentir el Summem en las actividades de las escuelas de tareas donde prima la cooperación sencilla y profunda.”
“Visualizar la simbiosis entre la formación no formal y la formal.”
“La importancia de divertirnos haciendo lo que hacemos. Buscar la diversión de los niños y cuidar la diversión de los educadores.”
“El trabajo para potenciar la autonomia y confianza en chavales donde en la calle se les machaca la autoestima.”
“El valor real que los padres reconocen de la educación en valores que en las Escuelas Pías se les ofrece.”
“La importancia del proyecto compartido en cualquier parte del mundo. La potencia de involucrarnos juntos para mejorar la escuela”
“La preocupación compartida de las madres de Mexicali por la continuidad de sus hijos en la secundaria, no queremos perder a nuestros hijos en la delincuencia.”
“El desgaste emocional del maestro, pero vivido con alegría por el vínculo que se establece con el alumno.”
“Como las escuelita de tareas son un ejemplo de transformación del mundo, de su mundo, porque ayuda a mejorarlo.”
“Reconocer con becas el compromiso y implicación de los voluntarios con el proyecto.”
“Dar un abrazo emotivo a una persona que acabas de conocer y que ya empiezas a estimar.”
“Recibir la confirmación de deducción para las empresas y poder acceder a más captación de fondos, justamente en el segundo aniversario de la muerte del P. Jaume Pallarolas.
“Las estructuras administrativas no están pensadas para los pobres.”
“Encontrar a 4 niños abandonados y sin dudarlo ayudarlos. Sin entonces imaginarlo, serían la semilla de 3 hogares de acogida que hoy ayudan a 14 chavales de 3 a 12 años de edad.”
“Con estos niños abandonados he bajado al infierno pero muchas más al cielo.”
“Somos la escuelita mas chingona. TIJUANA”.

TOT AIXÒ I MÉS….ÉS L’ENORME PROJECTE DE LAS CALIFORNIAS.




Reflexions en veu alta.... Antoni Burgaya


Després d'una vivència com la que hem tingut visitant la viceprovíncia de les Califòrnies, un pensa que ha de deixar passar temps per poder-la digerir, perquè realment és una experiència que no deixa indiferent, que impacta si o si.
El primer que vull escriure i compartir és un agraïment immens a totes les persones que ens van acollir i ens van acompanyar. Realment, l'equip de persones locals, capitanejades per l'Hilario Flores (viceprovincial) i el Dani Velázquez (assistent de missió i obres), ho van deixar tot durant deu dies per acompanyar-nos en aquesta trobada entre un grup de persones de Calalunya i molts grups i equips de persones de Tijuana, Ensenada, Mexicali i Los Angeles. El seu acompanyament, la seva organització, el seu esperit de servei... en definitiva, el seu lideratge, varen fer que la trobada fos aprofitada al màxim. Gràcies!
Gràcies també a les companyes i companys de Catalunya que van fer l’esforç de  venir i que van fer possible que la vivència fos més compartida i profunda.
L'objectiu de la trobada era bàsicament conèixer, escoltar i construir projecte junts. I això hem fet. Com sabeu, per defensar alguna cosa s’ha d’estimar, i només estimem allò que coneixem. Doncs això volíem, i per aquest motiu vam acabar treballant conjuntament un document amb tres grans línies de futur: una primera línia en l’àmbit de la coordinació entre Catalunya i Les Califòrnies, una segona dins de l’àmbit del voluntariat i finalment una tercera línia en l’àmbit de la formació.
Han estat deu dies en una terra plena de contrastos. Normalment la vida té contrastos, i molts! Però els viscuts a ciutats com Tijuana i Mexicali, i a tota la viceprovíncia en general, tenen un to majúscul.
Globalment  dir que impacta veure l'esperit de superació, empoderament i acolliment que envolta sempre la presència escolàpia que ha sabut dissenyar un cercle virtuós d’alliberament de la persona i de transformació social. Transformació protagonitzada per la mateixa persona. La presència escolàpia, un exemple per a tots nosaltres. Allà on hi ha una nena o un nen que necessita ajuda, allà van els escolapis. La persona sempre al centre, Calassanç en estat pur.
Un espai com el que hem tingut la sort de viure ens ha fet aixecar la mirada i adonar-nos-en que sovint fem el ridícul. Perdoneu l’expressió, parlo per mi. Amb el Dani moltes vegades fèiem servir l'expressió "pinche ridículo" (gran ridícul) en veure com algunes de les actituds que tenim, davant de les realitats que hi ha al món, són totalment ridícules. No vull posar cap exemple en concret perquè descontextualitzat es podria interpretar malament, però segur que m’enteneu perfectament. Fem un “pinche ridículo” quan donem importància a segons quines coses, quan ens preocupem per segons què ... sé que és legítim, però manca precisament això, posar-hi contrast, aixecar la mirada.
Hi ha tasques que tenen molt de sentit, que valen la pena, que són realment importants. I la missió escolàpia a Les Califòrnies n'és una d'elles. La prova és que totes les persones que hi vàrem anar no volíem marxar. Ens sentíem molt ben acollides i alhora apreníem i compartíem. I el més important: construíem juntes. La presència escolàpia és un exemple de generositat, acollida i empoderament per a totes les persones. És un exemple de com educant l’entorn es forma una comunitat transformadora totalment revolucionària, alliberadora per a les persones i que mica en mica va canviant la realitat, la millora i és alhora protagonista del procés. Té molt de sentit i és molt important la tasca escolàpia a Les Califòrnies. Fa pensar en el Trastévere de Calassanç, en quan renuncia a la canongia dient que ha trobat a Roma la millor manera de servir a Déu, que té un somni, millorar el món mitjançant l’educació. I s’inventa l’Escola Pia.
Ara que comença el temps de Pasqua tinc ben clar que aquesta trobada ha estat  l'inici i la continuació d'un camí de vida i d'esperança.
Que tingueu una molt bona Pasqua!
Antoni Burgaya Trullàs