Després
d'una vivència com la que hem tingut visitant la viceprovíncia de les
Califòrnies, un pensa que ha de deixar passar temps per poder-la digerir,
perquè realment és una experiència que no deixa indiferent, que impacta si o
si.
El
primer que vull escriure i compartir és un agraïment immens a totes les
persones que ens van acollir i ens van acompanyar. Realment, l'equip de
persones locals, capitanejades per l'Hilario Flores (viceprovincial) i el Dani
Velázquez (assistent de missió i obres), ho van deixar tot durant deu dies per
acompanyar-nos en aquesta trobada entre un grup de persones de Calalunya i
molts grups i equips de persones de Tijuana, Ensenada, Mexicali i Los Angeles.
El seu acompanyament, la seva organització, el seu esperit de servei... en
definitiva, el seu lideratge, varen fer que la trobada fos aprofitada al màxim.
Gràcies!
Gràcies
també a les companyes i companys de Catalunya que van fer l’esforç de venir i que van fer possible que la vivència
fos més compartida i profunda.
L'objectiu
de la trobada era bàsicament conèixer, escoltar i construir projecte junts. I
això hem fet. Com sabeu, per defensar alguna cosa s’ha d’estimar, i només estimem
allò que coneixem. Doncs això volíem, i per aquest motiu vam acabar treballant
conjuntament un document amb tres grans línies de futur: una primera línia en l’àmbit
de la coordinació entre Catalunya i Les Califòrnies, una segona dins de l’àmbit
del voluntariat i finalment una tercera línia en l’àmbit de la formació.
Han
estat deu dies en una terra plena de contrastos. Normalment la vida té
contrastos, i molts! Però els viscuts a ciutats com Tijuana i Mexicali, i a
tota la viceprovíncia en general, tenen un to majúscul.
Globalment
dir que impacta veure l'esperit de
superació, empoderament i acolliment que envolta sempre la presència escolàpia
que ha sabut dissenyar un cercle virtuós d’alliberament de la persona i de
transformació social. Transformació protagonitzada per la mateixa persona. La
presència escolàpia, un exemple per a tots nosaltres. Allà on hi ha una nena o
un nen que necessita ajuda, allà van els escolapis. La persona sempre al centre,
Calassanç en estat pur.
Un
espai com el que hem tingut la sort de viure ens ha fet aixecar la mirada i
adonar-nos-en que sovint fem el ridícul. Perdoneu l’expressió, parlo per mi.
Amb el Dani moltes vegades fèiem servir l'expressió "pinche ridículo"
(gran ridícul) en veure com algunes de les actituds que tenim, davant de les
realitats que hi ha al món, són totalment ridícules. No vull posar cap exemple
en concret perquè descontextualitzat es podria interpretar malament, però segur
que m’enteneu perfectament. Fem un “pinche ridículo” quan donem importància a
segons quines coses, quan ens preocupem per segons què ... sé que és legítim,
però manca precisament això, posar-hi contrast, aixecar la mirada.
Hi
ha tasques que tenen molt de sentit, que valen la pena, que són realment
importants. I la missió escolàpia a Les Califòrnies n'és una d'elles. La prova
és que totes les persones que hi vàrem anar no volíem marxar. Ens sentíem molt
ben acollides i alhora apreníem i compartíem. I el més important: construíem
juntes. La presència escolàpia és un exemple de generositat, acollida i
empoderament per a totes les persones. És un exemple de com educant l’entorn es
forma una comunitat transformadora totalment revolucionària, alliberadora per a
les persones i que mica en mica va canviant la realitat, la millora i és alhora
protagonista del procés. Té molt de sentit i és molt important la tasca
escolàpia a Les Califòrnies. Fa pensar en el Trastévere de Calassanç, en quan
renuncia a la canongia dient que ha trobat a Roma la millor manera de servir a
Déu, que té un somni, millorar el món mitjançant l’educació. I s’inventa
l’Escola Pia.
Ara
que comença el temps de Pasqua tinc ben clar que aquesta trobada ha estat l'inici i la continuació d'un camí de vida i
d'esperança.
Que
tingueu una molt bona Pasqua!
Antoni Burgaya Trullàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada